Els trasplantaments a Espanya

Algunes xifres rècord: L’ any  2016 43,8 donants per milió d’habitants (a Gran Bretanya – 20, Alemanya – 10, EUA – 30) i líders absoluts en el nombre de trasplantaments realitzats – 6 punts per sobre dels EUA (segon país en nombre de trasplantaments)

Comencem pel fet que cada ciutadà d’Espanya, si no expressa el contrari, és un possible donant. Naturalment, introduir una llei així només va ser possible quan la societat estava preparada per a això, i quan el sistema va poder garantir la total transparència, seguretat i fiabilitat de tots els procediments relacionats amb el trasplantament.

Els canvis legislatius anaven acompanyats del treball d’experts – referents de cada especialitat. Així, per exemple, el Dr. Barret va realitzar el primer trasplantament complet de cara al món, el Dr. Cavadas havia estat el primer al món en trasplantar les dues cames d’un pacient, i diverses operacions del Dr. Juan Carlos García-Valdecasas – president de la Societat Internacional de trasplantament Hepàtic – varen suposar una fita en la història del trasplantament de fetge. El seu col·lega el Dr. Antonio Alcaraz, per la seva banda, es va convertir en un pioner en l’aplicació de tècniques mínimament invasives en el trasplantament de ronyó. Es tracta de veritables líders en medicina amb indicadors que representen benchmark a nivell internacional i especialistes – pioners en innovació.

La legislació vigent preveu que les operacions de trasplantaments només es realitzen als hospitals degudament acreditats de la xarxa pública i per als ciutadans del sistema nacional de salut, i aquest està connectat a la xarxa Europea de trasplantaments (Eurotransplant) que estableix donacions / recepcions d’ òrgans entre els països participants.

TRASPLANTAMENT DE FETGE A ESPANYA

L’Hospital Clínic a Barcelona és un referent internacional en el trasplantament hepàtic. Sota la direcció del president de la Societat Internacional de Trasplantaments de Fetge, Juan Carlos García-Valdecasas, en aquest hospital de Barcelona es van realitzar més de 2.000 trasplantaments hepàtics, entre ells d’un donant viu, amb aturada cardiaca i trasplantament “dòmino”, amb complicacions mínimes i indicadors de supervivència de referència significativament més altes que en els registres europeus (European European Liver Transplant Registry), amb un 99% de la supervivència en el primer any, el 78% en 5 anys i el 70% de supervivència en 10 anys. I – el que és especialment important per a pacients estrangers – amb taxes de supervivència iguals entre el trasplantament de cadàver i el trasplantament de donant viu.

TRASPLANTAMENT DE PROGENITORS HEMATOPOÈTICS

L’Hospital Clínic Barcelona ésta reconegut com un centre de referència de trasplantament de medul·la , amb una enorme experiència (més de 2.100 trasplantaments d’aquest tipus), i pels seus resultats. L’Hospital rep principalment els casos més complexos (al voltant de 100 TPH a l’any), aconseguint resultats extraordinaris en el trasplantament autòleg per a tractaments de malalties autoimmunes o discràsies de cèl·lules plasmàtiques; així com en el trasplantament al·logènic de donants no emparentats i trasplantament al·logènic per a malalties rares.

El trasplantament autòleg s’usa per al tractament de malalties autoimmunes, esclerosi múltiple, malaltia de Crohn i lupus eritematós. L’hospital és un dels centres internacionals més actius en assaigs clínics en aquest camp. D’altra banda, els trasplantaments al·logènics també són un tractament d’èxit per la mielofibrosi idiopàtica, el mieloma múltiple, formes agressives de limfoma, leucèmia limfocítica crònica o hemoglobinúria paroxística nocturna. De fet, moltes malalties hematològiques, que recentment es consideraven incurables, ara es poden tractar amb èxit. Els resultats del tractament a l’Hospital Clínic en casos d’alta complexitat (complexitat mitjana de 3,36 en el servei) – són exemplars: taxa de supervivència del 70% en el primer any i el 55% en 5 anys en cas de trasplantament al·logènic ; 100% de supervivència en primer any i 80% en 5 anys en pacients després de trasplantament autòleg.

TRASPLANTAMENT DE RONYÓ A BARCELONA

El trasplantament renal és el trasplantament més comú i amb més llarga i extensa experiència, amb resultats de referència, que amb l’aplicació de les últimes tècniques de cirurgia mínimament invasiva, característiques distintiva dels principals centres de Barcelona, ​​són encara més rellevants.

A l’Hospital Clínic de Barcelona sota la direcció del Dr. Antonio Alcaraz es va realitzar per primera vegada al món l’extracció del ronyó a través d’orificis naturals: tècnica que permet aconseguir els millors resultats, reduint dràsticament complicacions, dolor i temps d’ingrés només de 48 hores. Avui en dia a l’hospital dels 60 trasplantaments de donant viu a l’any, 25 es realitzen a través d’accés vaginal o umbilical. En aquest centre s’ha realitzat, a dia d’avui, més de 4.000 trasplantaments de ronyó; un de cada quatre trasplantaments de ronyó es de donants vius i es realitza amb l’assistència del sistema robòtic Da Vinci Xi: una xifra que en un futur proper ha d’assolir el 40%. Estem parlant d’especialistes amb un excepcional nivell d’experiència: només al març de 2016 l’equip del Dr. Alcaraz va realitzar 24 trasplantaments de ronyó. Els resultats de supervivència a l’hospital són referents a nivell mundial: 99% de supervivència en el primer any i 90% de supervivència en 10 anys.

Trasplantaments per a pacients estrangers.

Els trasplantaments són una de les especialitats més destacades de Barcelona, ​​per l’enorme experiència, l’ús de tècniques innovadors i mínimament invasives i resultats de referència tant en indicadors de supervivència com en nombre de complicacions postoperatòries. Tot això ha convertit els trasplantaments en una de les especialitats més demandades pels pacients estrangers.

És important d’assenyalar però, que en virtut de la legislació vigent els trasplantaments de donant cadàver només es realitzen als pacients del Sistema Nacional de Salut i les operacions es realitzen en els hospitals universitaris públics acreditats per a això. No hi ha restriccions per als trasplantaments de donant viu, dins de les normes bioètiques vigents.

Els pacients estrangers només pot ser trasplantats en el cas que el pacient disposi del seu propi donant. Això limita la possibilitat de trasplantament d’òrgans a trasplantament de donant viu de ronyó i fetge; no hi ha limitació per als pacients internacionals, tant adults com nens, per a la realització de TPH (Trasplantament precursors hematopoètics).

Els resultats del trasplantament de donant viu de ronyó o de fetge (en aquest últim cas extraient un petit segment del fetge del donant) garanteix com a mínim els mateixos percentatges d’èxit com els del trasplantament de cadàver; són procediments molt segurs per als donants: i més encara en els hospitals més avançats on les operacions es realitzen amb assistència de sistemes robòtics i a través d’orificis naturals. El donant pot ser un familiar o un amic, només ha de complir amb dos requisits imprescindibles: d’una banda, ha de ser compatible, i de l’altra – el seu desig de ser donant ha de ser voluntari, altruista i completament conscient de la seva acció. Aquesta segona condició ètica es comprova a Espanya no només durant les entrevistes amb els metges, sinó també a través d’un examen judicial: basat en una anàlisi acurada de totes les circumstàncies després entrevistes amb el donant i el receptor. Una excepció a aquesta regla la constitueixen els trasplantaments de medul·la òssia TPH (trasplantament de progenitors hematopoètiques): en aquests casos no hi ha necessitat de venir a Espanya amb el seu propi donant. Se sap que tres de cada quatre pacients que necessiten TPH no tindran un familiar compatible. En el cas del trasplantament al·logènic de medul·la òssia d’un donant no emparentat compatible, la recerca de donant es realitza a través d’un banc de dades espanyol i després internacional. Segons les dades de Fundació Josep Carreras la probabilitat de localitzar un donant és del 79% en 3 mesos, la mitjana de temps de recerca de donant durant 2014 fou de 36 dies. Si es tenen en compte les unitats de sang de cordó disponibles aquest percentatge pot superar el 90% en adults i arribar al 100% en nens.